Fotografia: Flickr de La Setmana
Ahir vaig passejar-me per la Setmana del Llibre en Català. Jo la recordava de fa uns quants anys quan tenia lloc al centre de Barcelona. Allò era un laberint infinit de llibres a gran escala on podies veure-hi des de grups d’estudiants fent el rigorós tour amb el professor de català fins a “guiris” desorientats preguntant que significava tot allò. Després d’uns anys de polèmica que van portar La Setmana de bòlid cap a Sant Cugat, sembla que per fi ha trobat el seu “locus amoenus” al Parc de la Ciutadella de Barcelona.
A través d’un passeig per una trentena d’estands –per cert, ben integrats al parc amb estructures de fusta- se t’omple el cor d’orgull en veure la quantitat de literatura feta aquí o a l’estranger que es pot trobar en català. A més de tallers diversos –és curiós veure gent a l’aire lliure escoltant amb atenció un individu amb una pissarra-, xerrades i debats al voltant del fet literari, La Setmana resulta un aparador on anar a buscar idees de quina serà la propera lectura que ens posarem a la butxaca. Dubto que els llibreteres es facin d’or, però el que és innegable és com aquest esdeveniment anual contribueix a fer popular novel·les, contes, biografies, guies de viatges, àlbums il·lustrats, revistes i altres peces literàries escrites o traduïdes en la nostra llengua. A mi, personalment, em van cridar l’atenció la traducció dels 9 contes de J.D. Salinger feta per Quim Monzó, els Exercicis d’estil de Raymond Queneau o el Plantes d’interior del català Borja Bagunyà.
Si us interessa mínimament omplir hores del vostre temps llegint, no us perdeu aquesta cita, encara vigent fins diumenge 18 de setembre.
