Us imagineu que faríeu si us convencen de que la paraula telèfon vol dir saler? I si us diuen que un zombie és una flor petita i groga? I encara més controvertit: si us asseguren que cony vol dir làmpada?
En un inici, la pel·lícula grega Canino, dirigida per Yorgos Lanthimos, sembla una mena de tauler del joc “Paraules prohibides” en forma de família nombrosa. Bé, d’aquest joc i de molts altres que el pare de família sembla estar entestat a inculcar als seus fills. D’una aparent puresa i innocència passem a escenes de depravació i d’autèntica competitivitat fraternal. Així entrem de ple en l’argument de Canino: la intenció de sobreprotegir els teus de les impureses de la societat i acabar portant-los de ple cap a l’abisme.
Llegiu la recomanació sencera a Laculturanovalres.com
Like this:
Be the first to like this post.
Quant a rosersl
Des de l'octubre del 83, he viscut en un petit poble de muntanya d'uns 600 habitants situat a la falda dels Ports de Tortosa-Beseit (Els Reguers). En complir la majoria d'edat, vaig fer les maletes i vaig marxar a Barcelona ja que des de que era una adolescent i sense saber-ne gairebé els motius m'havia posat entre cella i cella que volia ser periodista... No, no sóc persona de ciutat, però sense adonar-me'n ja fa set anys que visc a cavall de dos móns: el rural i el cosmopolita. Això i l'altre món, el de la ficció literària, que em te totalment enganxada -pot ser per això vaig decidir començar a estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada ara fa dos anys- pot resumir breument la meua personalitat actual.
Desembre, 2008.
Mostra totes les entrades de rosersl