El costat fosc de la novel·la

nov-negra01No em refereixo a altra cosa que a la novel·la negra, un gènere que sempre ha suscitat suspicàcies entre aquells que opinen que el gènere policíac és mer entreteniment i els que, com jo, pensem que es mereix tant reconeixement com la novel·la històrica, la de cavalleries, la psicològica, la nouvelle roman o la novel·la realista… Contagiada inevitablement pel gust de la meva mare per aquest gènere i cansada de veure des de petita, prestatgeries plenes de col·leccions com “La cua de palla”, ja de ben joveneta em vaig iniciar amb Montalbán i les aventures de Pepe Carvalho que mai he deixat d’anar recuperant.

Una cita perduda

La setmana passada, tot just, es va celebrar al Palau de la Virreina la Trobada de novel·la negra BCNegra ’09. Una cita obligada per als amants de la literatura d’intriga i misteri que, un any més, m’he perdut a causa de la meva poc esponjada agenda. Recordo fa un parell anys, la intervenció de González Ledesma que va explicar des del punt de vista d’advocat, periodista de societat de La Vanguardia i escriptor de novel·la negra la construcció dels crims de ficció i d’allò més important, del protagonista: un personatge tipus que sempre sol ser un inspector solter amb un ajudant i molts “contactes” acostumat a deambular per la nocturnitat d’una ciutat descrita al llarg de l’obra en plena essència. La setmana següent ja m’havia comprat Crónica sentimental en Rojo, un dels llibres de la sèrie de l’inspector Méndez que a més, va merèixer el premi Planeta l’any 1984.

Una llibreria per visitar

Si somies amb mòbils d’assassinats; veus sospites darrera de qualsevol personatge estrany; desconfies dels teus propis veïns i tens prestatges plenes de novel·les policíaques, no deixis de visitar Negra i Criminal. Hi pots trobar des de les novetats del gènere fins a autèntiques relíquies d’obres ja descatalogades i de segona, tercera i quarta mà.

Desconfieu de la cafeïna

La última obra del gènere que ens ocupa que va passar per les meves mans va ser Mort a la Fenice de Donna Leon, escriptora de la qual també em vaig perdre la que va deure ser una bona conferència a la passada edició del Kosmopolis. Tenia ganes de tornar a llegir sobre les peripècies d’algun detectiu d’humor negre i vida aparentment monòtona… I em va atrapar! Per no allargar-me, només us diré que em va encantar que la mort principal del llibre fos provocada per una dosi considerable de cianur al cafè. Qui sap què porten els cafès que ens serveixen als bars? Per què a cada lloc te un gust diferent? Bé, ja ho sabeu, per si de cas, quan prengueu un café, no perdeu de vista al cambrer. Tot i que suposo que si no sou persones en cert poder, influències i enemistats, ningú deurà voler matar-vos…

Recomanacions

v_novelanegra1

Dit això, us recomano a banda de les dues obres citades:

– Vázquez Montalbán, Manuel. Los mares del sur

– Speratti, Alberto. El crimen de la calle Legalidad

– De Pedrolo, Manuel. Joc Brut

– Hammett, Dashiell. El falcó maltès

About rosersl

Des de l'octubre del 83, he viscut en un petit poble de muntanya d'uns 600 habitants situat a la falda dels Ports de Tortosa-Beseit (Els Reguers). En complir la majoria d'edat, vaig fer les maletes i vaig marxar a Barcelona ja que des de que era una adolescent i sense saber-ne gairebé els motius m'havia posat entre cella i cella que volia ser periodista... No, no sóc persona de ciutat, però sense adonar-me'n ja fa més de 10 anys que visc a cavall de dos móns: el rural i el cosmopolita. Això i l'altre món, el de la ficció literària, que em té totalment enganxada... Mostra totes les entrades de rosersl

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: