Personatges al tren (I): la noia pèl roja

1mawilcomix1

“Peeep… Senyors passatgers, els informem que aquest tren va directe a Sant Vicent de Calders i no para a l’aeroport. Peeeeeep”.

Deixo passar la marabunta per davant dels meus ulls, mentre apreto la mà contra l’agafador d’acer inoxidable -molt fred-. I quan ja pensava que hauria de fer una hora de viatge sense poder enganxar el cul a cap lloc, veig un seient buit, impecable, just allà, al costat del passadís. Al costat, una noia pèl roja, de cabells molt arrissats, no gaire llargs i pigues diminutes a les galtes. Li agrada el roig. Porta uns texans d’aquest mateix color, una camiseta verda i tirants de color de cirera. De fet, és una explosió de cromatisme. Bossa rosa i jersei i bambes blaves acabaven de completar aquell arc de Sant Martí.

Txucutxucxucutxucxucutxuc..

Li demano si puc seure al seu costat. “Claro” diu després de fer un somriure d’aquells com una tallada de meló. No para d’esternudar i té els ulls rojos. “Oye, tienes un clínex?”. Li dono amb un “si, estic sortint d’un refredat i vaig preparada”. Fem broma sobre el fet que els meus clínex són mentolats. Tot un luxe! No parlem gaire, tret de soltar alguna frase banal i de cortesia.  Seguim amb les nostres lectures i amb els respectius auriculars a les orelles. Però una estranya connexió fa que les dues passem un viatge agradable compartint reposabraç.

“Peeeep. Propera estació: Caambrils. Peeep”. La noia pèl roja ha arribat al seu destí (la meua segona parada habitual quan agafo aquesta línia de tren). Em mira amb un somriure angelical. “Agur”. “Adéu, que vagi bé!”.

Txucutxucxucutxucxucutxuc..

6143620_efbb6d9499I la noia pèl roja queda enregistrada a la meua memòria com un personatge de ficció. M’imagino trets de la seva personalitat en un relat instantani que improviso mentalment. No deixa de ser, per a mi, dins del meu cap, una fada bona que vetlla pel teu bé i no deixa que res ni ningú el destorbi. És, a més, la cara amable d’Aunara -el meu alter ego fet grafit-) feta persona. [Contextualitzo: Aunara és una creació d’Art urbà dels Freaklub que de tant en tant, solc buscar per murs, parets defallides o mobiliari urbà].

És un d’aquests “personatges del tren”, que et trobes sense voler i acaben provocant en tu alguna reacció estranya. Un vagó compartit durant uns minuts… una vida desconeguda… i l’intercanvi de quatre somriures. No costa tant.

1115749518_f

About rosersl

Des de l'octubre del 83, he viscut en un petit poble de muntanya d'uns 600 habitants situat a la falda dels Ports de Tortosa-Beseit (Els Reguers). En complir la majoria d'edat, vaig fer les maletes i vaig marxar a Barcelona ja que des de que era una adolescent i sense saber-ne gairebé els motius m'havia posat entre cella i cella que volia ser periodista... No, no sóc persona de ciutat, però sense adonar-me'n ja fa més de 10 anys que visc a cavall de dos móns: el rural i el cosmopolita. Això i l'altre món, el de la ficció literària, que em té totalment enganxada... Mostra totes les entrades de rosersl

2 responses to “Personatges al tren (I): la noia pèl roja

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: