Març 10, 2009

Oda als llunàtics

By rosersl

lluna

Les diferents cares de la lluna des del balcó…

Avui dedicatòria als llunàtics.

Llunàtic -a

[s. XIV; del ll. td. lunaticus, -a, -um, íd.]

adj 1 Subjecte a les influències de la lluna.

2 esp D’humor variable, que va a rauxes.

Tots tenim dies llunàtics, però los que ho són, tenen una creu; o més ben dit los que els envolten. Jo, per naturalesa, no m’hi considero… Més aviat solc apostar més per l’equilibri, encara que sovint l’aconsegueixo callant-me allò que voldria cridar o despistant als demés fent creure que tot va bé. Demà serà lluna plena i crec que això de les fases ascendents de la lluna no m’ha sentat del tot bé. Però confio en que la lluna plena dissipe esta sensació estranya de dalts i baixos. I si guanya el Barça, millor!

Tot i això, els llunàtics m’agraden. Dennoten una marcada personalitat. Que hi farem, tot lo caòtic, per molt que desestabilitze, atrau. O no?

About rosersl

Des de l'octubre del 83, he viscut en un petit poble de muntanya d'uns 600 habitants situat a la falda dels Ports de Tortosa-Beseit (Els Reguers). En complir la majoria d'edat, vaig fer les maletes i vaig marxar a Barcelona ja que des de que era una adolescent i sense saber-ne gairebé els motius m'havia posat entre cella i cella que volia ser periodista... No, no sóc persona de ciutat, però sense adonar-me'n ja fa més de 10 anys que visc a cavall de dos móns: el rural i el cosmopolita. Això i l'altre món, el de la ficció literària, que em té totalment enganxada... Mostra totes les entrades de rosersl

This entry was posted on Dimarts, 10 de/d' Març de 2009 at 8:15 pm and posted in intriga, pensament. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.