Oda als llunàtics

lluna

Les diferents cares de la lluna des del balcó…

Avui dedicatòria als llunàtics.

Llunàtic -a

[s. XIV; del ll. td. lunaticus, -a, -um, íd.]

adj 1 Subjecte a les influències de la lluna.

2 esp D’humor variable, que va a rauxes.

Tots tenim dies llunàtics, però los que ho són, tenen una creu; o més ben dit los que els envolten. Jo, per naturalesa, no m’hi considero… Més aviat solc apostar més per l’equilibri, encara que sovint l’aconsegueixo callant-me allò que voldria cridar o despistant als demés fent creure que tot va bé. Demà serà lluna plena i crec que això de les fases ascendents de la lluna no m’ha sentat del tot bé. Però confio en que la lluna plena dissipe esta sensació estranya de dalts i baixos. I si guanya el Barça, millor!

Tot i això, els llunàtics m’agraden. Dennoten una marcada personalitat. Que hi farem, tot lo caòtic, per molt que desestabilitze, atrau. O no?

About rosersl

Des de l'octubre del 83, he viscut en un petit poble de muntanya d'uns 600 habitants situat a la falda dels Ports de Tortosa-Beseit (Els Reguers). En complir la majoria d'edat, vaig fer les maletes i vaig marxar a Barcelona ja que des de que era una adolescent i sense saber-ne gairebé els motius m'havia posat entre cella i cella que volia ser periodista... No, no sóc persona de ciutat, però sense adonar-me'n ja fa més de 10 anys que visc a cavall de dos móns: el rural i el cosmopolita. Això i l'altre món, el de la ficció literària, que em té totalment enganxada... Mostra totes les entrades de rosersl

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: