Il·luminats, visionaris? Seny, rauxa?

Divendres passat vaig tornar al CCCB i aquest cop per veure una de les exposicions que porto dient que vull veure (amics, compatriotes, sento ser tant insistent en aquestes coses… ara ja està, no ho diré més) des de que vaig rebre el targetó informatiu que en parlava.

“Il·luminacions. Catalunya visionària”

Aquest és el títol que porta la mostra que es pot visitar fins al 17 de maig. Dos conceptes que em van cridar l’atenció “il·luminacions” que si bé, és pot agafar com allà on la llum s’hi posa per fer veure amb més claredat allò que realment val la pena, també te el sentit despectiu de l’expressió oral “aquells que són uns il·luminats…” com referint-se a persones que constantment deixen de tocar de peus a terra i tenen idees descabellades. I “visionària”, un adjectiu que remet a personatges que s’han sabut anticipar als fets que canviarien totalment el ritme de les coses futures en qualsevol àmbit. En definitiva, la mostra distribueix en 13 sales –cadascuna batejada amb un concepte que comença per una de les lletres de la paraula “il·luminacions”- figures del món de les arts i les lletres, de la ciència i del pensament que van trencar esquemes en els seus àmbits.

Ens ensenya així les creacions del que conforma la Catalunya arrauxada i les exposa com a precedents revolucionaris que en moltes ocasions han assentat les bases per arribar a les creacions protagonistes del segle XXI. Una bona manera de mirar-nos el melic amb intenció de deixar-nos de lamentacions i adonar-nos en positiu de la vàlua de Catalunya com a precursora en molts camps. De totes formes, com em sol passar amb la majoria d’exposicions del CCCB, una mostra massa llarga per veure d’una sola tirada. Bàsicament, per evitar el síndrome d’Stendhal i una bona empanada mental després de barrejar conceptes l’alquímia de Ramon Llull, les creacions galàctiques de Jaume Sisa i Pau Riba, la multiplicitat d’inspiracions que desperta la muntanya de Montserrat, la poesia visual de Brossa i alguns dels seus coetanis o les visions urbanístiques en projecció o fetes realitat. La millor opció, si les nostres agendes no fossin tant apretades, seria segurament visitar una de les sales cada dia i llegir-ne les explicacions a fons.


image002_25

I acabarem aquesta reflexió amb la que feia Nicolau M. Rubió, al pròleg de Viatges d’Alí Beí el 1932: “De vegades, el seny acluca l’ull i deixa fer”. Tant de bo, aquest “de vegades” es converteixi en un “sovint”.

I encara que a algú li pugui semblar políticament incorrecte, aquest vídeo podria resumir l’essència d’una part de l’exposició.



About rosersl

Des de l'octubre del 83, he viscut en un petit poble de muntanya d'uns 600 habitants situat a la falda dels Ports de Tortosa-Beseit (Els Reguers). En complir la majoria d'edat, vaig fer les maletes i vaig marxar a Barcelona ja que des de que era una adolescent i sense saber-ne gairebé els motius m'havia posat entre cella i cella que volia ser periodista... No, no sóc persona de ciutat, però sense adonar-me'n ja fa més de 10 anys que visc a cavall de dos móns: el rural i el cosmopolita. Això i l'altre món, el de la ficció literària, que em té totalment enganxada... Mostra totes les entrades de rosersl

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: