La versió original de la vida

vos1Per fi em vaig decidir a anar al cine a l’estiu -una activitat que en aquesta època de l’any em costa més que mai- i la pel·lícula escollida va ser V.O.S. Els motius? En primer lloc, vaig suposar que van passar la promo per diferents suports i insistentment per a que el meu subconscient ressagat per la calor i els dies llargs ho pogués retenir. Segonament, el fet que estés basat en una obra teatral em cridava l’atenció -sovint surten vertaders desastres en passar d’un gènere a l’altre per la naturalesa de cadascun, però reconec que també en poden sortir productes ben apanyats-. A més, unes amigues amb qui feia temps que no compartia el reposabraç de les butques d’un cinema van proposar anar-la a veure i em va semblar una opció encertada. Finalment, el fet que a la descripció de la cartellera del diari hi posés VO en català, castellà i euskera no deixava de ser curiós.

Tot veient-la, vaig recordar alguns companys de facultat que havien començat a estudiar Comunicació Audiovisual amb l’anhel de convertir-se algun dia en directors de cinema o si més no -sent més realistes- en ser operadors de càmera, realitzadors o regidors… Companys que sovint tenien el cap als núvols i jugaven a imaginar curtmetratges surrealistes o a desordenar els fragments de relats en la línia temporal on se sosteníen. Finalment, però, acabaven debatent-se entre la ficció i la realitat quan descobrien l’emoció de retransmetre en diferit una realitat que havíen viscut i els temptava el fet d’especialitzar-se fent documentals. Si, el món audiovisual és un entramat complex que no només permet narrar fets, sinó que permet fer amb ells tot el que a l’autor li vingui de gust (més o menys com en l’escriptura, però aparentment i només aparentment, molt més real).

No us diré que passa a V.O.S perquè espero que l’aneu a veure sobretot perquè Cesc Gay sap riure de la qüestió lingüística i donar un exemple de normalitat en aquest àmbit. Però també perquè aconsegueix fer servir magistralment la tècnica del “teatre dins del teatre” professada, per exemple, pel dramaturg Luigi Pirandello (veure Sis personatges en busca d’autor). En definitiva, 182 minuts d’entreteniment del que podent quedar-se en una simple comèdia romàntica, acaba sent una lliçó de tècniques cinematogràfiques -que beuen, evidentment, del teatre i la novel·la- que no pot deixar indiferent a cap individu que hagi crescut amb la cultura audiovisual. I sobretot, molt important, la moralina: més val imaginar un final feliç que creuere’ns la crua realitat. Els somiatruites també tenen un lloc en aquest món.

vos2

About rosersl

Des de l'octubre del 83, he viscut en un petit poble de muntanya d'uns 600 habitants situat a la falda dels Ports de Tortosa-Beseit (Els Reguers). En complir la majoria d'edat, vaig fer les maletes i vaig marxar a Barcelona ja que des de que era una adolescent i sense saber-ne gairebé els motius m'havia posat entre cella i cella que volia ser periodista... No, no sóc persona de ciutat, però sense adonar-me'n ja fa més de 10 anys que visc a cavall de dos móns: el rural i el cosmopolita. Això i l'altre món, el de la ficció literària, que em té totalment enganxada... Mostra totes les entrades de rosersl

3 responses to “La versió original de la vida

  • L'illa dels monstres

    182 minuts? comorl?

    Jo vaig veure l’obra de teatre quan la van fer a Valls (em va tocar fer-ne un reportatge per la tele), però la veritat és que no recordo gairebé res del que hi passava. La pel·lícula no em crida, ja que Cesc Gay em fa ràbia després de veure que la gent l’idolatra per pel·lícules que a mi m’han semblat un bunyol (Krampak i Ficció. val, ja sé que em falta veure En la ciudad)

  • nurixi

    un plaer compartir reposabraços en tu después de tant de temps 🙂
    la pel·lícula, una bona excusa per a desconnectar i fer uns riures d’humor català i intel·ligent ^^

  • rosersl

    Vicenç, tens raó, éren 82 minuts i no 182… la mecanografía te això, a vegades, el dit falla. Així que aquest comentari és també una fe d’errates.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: