Modernisme i Reus

Porto tota la vida dient que m’agrada molt la ciutat de Reus, però l’únic argument que tenia per defensar-ho era el fet que la meva mare és de Mont-roig del Camp i per tant, la ciutat on va néixer Antoni Gaudí era la que tenien més prop i d’on m’ha explicat moltes vivències. La setmana passada, com sol ser habitual cada any, vaig fer vida al Baix Camp i una de les activitats que vam escollir fer va ser descobrir la cara modernista de Reus. Després de passar pel centre Gaudí a buscar un mapa de la ruta modernista vam resseguir l’itinerari marcat –a l’inrevés per a ser una mica més originals- tot admirant façanes més o menys ben conservades, edificis reutilitzats i altres en estat d’abandó.

El meu edifici preferit va acabar sent l’Hospital antituberculós de Rubió. Si bé és un dels més pocs magnificents, la seva austeritat i el fet que et sobtés trobar-te aquell petit pati enmig de la ciutat va cridar la meva atenció. Cal destacar també la Casa Navàs i em va fer gràcia l’escultura dedicada al Gaudí adolescent jugant a bales.

Però el que no m’esperava era conèixer l’Institut Pere Mata, construït per Domènech i Montaner entre 1897 i 1912 com a hospital psiquiàtric, sense que m’hi enviés cap metge. El pavelló que es mostra al públic –actualment deshabitat- va ser construït per a la crème de la crème de la burgesia catalana, els quals van finançar tot el projecte a canvi d’un pavelló on poguessin enviar els seus fills que lluny d’estar malalts com la resta de pacients, podien necessitar en algun període una etapa de reclusió. Tot i així, l’arquitecte va tenir especial cura en detalls per tal d’assegurar la reclusió, però sense oblidar el confort dels qui s’hi hostatjaven. Les reixes estan dissimulades, les escales i les baranes arrodonides per evitar accidents i les parets estan recobertes de ceràmica. Els colors de les vidrieres col•laboren a crear un ambient relaxat adequat a aquests malalts.