Capa i Taro: això és la guerra

La intenció d’aquest post és únicament recomanar-vos l’exposició temporal al MNAC “Això és la Guerra” formada per dos apartats paral·lels i que es creuen: “Robert Capa en acció” i “Gerda Taro”. L’exposició que dissortadament obté ressó públic per una única fotografia, conté una gran riquesa documental al voltant de la Guerra Civil espanyola i altres episodis bèl·lics com el desembarcament de Normandia o la derrota alemanya davant dels aliats durant la Segona Guerra Mundial. El ganxo mediàtic de la mostra és doncs la polèmica al voltant de la famosa fotografía de Capa “Mort d’un milicià” ja que si bé destaca pel seu realisme i pel valor del fotoperiodisme de captar en directe la realitat, no es pot comprovar si tal com afirmen alguns es tracta d’un petit muntatge de Capa dient al milicià que es posés el posició de ser abatut per tal de fer la foto (ara bé, qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra… i pot ser allò realment important són tots els valors que transmet la imatge i que ha representat per a totes les generacions que hem estudiat la Guerra Civil a través de llibres de text). Per a mi, el valor principal d’ “Això és la Guerra” és la quantitat de material al voltant de la feina de fotoperiodistes tant de Taro com de Capa que dibuixa perfectament el procés en que es duia a terme. Peus de foto originals, fotolits, fulls de contacte i finalment, els reportatges tal com es van publicar a revistes com Life o Vu. D’altra banda, també equipara les fotografíes de Gerda Taro, companya professional i sentimental de Capa que sovint han quedat eclipsades pel renom del fotògraf de guerra. Si bé, les imatges de Capa denoten la cruesa de la guerra i le patiment del bàndol republicà en pur estat, Taro captava moments més poètics, que podríen ser fins i tot de postal, tot i que amb una gran sang freda ja que no dubtava en entrar a un dipòsit de cadàvers i omplir els seus retrats de sang. Pel seu instint de supervivència i de córrer riscos, Taro va aconseguir fer història mostrant com Brunete va ser presa pels republicans, un fet que li va costar la vida ja que va morir aixafada per un tanc durant la Batalla de Bruneta. Un avís, però, si aneu a veure-la. Les portes del museu tanquen a les 19 h, així que si hi aneu de tarda, procureu arribar abans de les 17 hores o haureu de passar per la última part de puntetes.