Un retrat destinat a passar a la història

Segueixo amb les cartes de Rodoreda i Sales i és que 1021 pàgines de missives i 60 de notes no es poden llegir amb impaciència. A la carta que Sales escriu el 4 de setembre del 74, respon la pregunta que Rodoreda li fa en l’anterior sobre quina fotografia pensa posar a la primera edició de Mirall Trencat (a punt per imprimir-se després del xàfec de no haver guanyat l’Immortal premi de la Ciutat de Girona). Ella li ho pregunta per si ha d’avisar al fotògraf que li fa habitualment les fotos a Ginebra. Sales respon:

“[…]jo tenia pensat posar-hi aquella que hem anat posant sempre a totes les edicions i reedicions de novel·les vostres, perquè és una foto magnífica. Tant ho és que recordareu com la Paulina Crusat es va creure en el cas de parlar-ne en el seu comentari a la novel·la; si no em falla la memòria, deia qeu li trobava una mirada i una expressió inoblidables, com la del famós retrat de Diderot […] jo el que li trobo és que té la qualitat que tindria -fotografiat- un retrat fet per un gran pintor, un pintor que hagués sabut copsar, no sols la vostra fesomia, sinó la vostra ànima; qualitat que no he sabut retrobar en tan alt grau en cap de les altres fotografies vostres que he anat veient. Jo deixaria doncs aqeusta foto, com si fos el vostre retrat “clàssic” destinat a passar a la història, com estic segur que ho serà”.

A partir d’aquí, he volgut fer l’experiment de si realment hauria passat a la història sota els paràmetres de “fer història” al segle XXI i he teclejat el nom de l’autora a Google imatges. I el resultat: no és la que apareix més vegades, però és la 12 del rànking, així que podem donar-li la raó a l’agut d’en Sales que se’n faria creus de veure la imatge que tan admirava a la pantalla d’un ordinador!

Tot i així, encara li hauria fet més gràcia que una de les fotos de Rodoreda que més corren per internet és la de guanyadora del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, guardó que ambdós havien criticat posant-li el mot de “la col-i-flor d’honor” i que, en contra dels seus pronòstics, finalment va anar a parar a mans de Rodoreda.

About rosersl

Des de l'octubre del 83, he viscut en un petit poble de muntanya d'uns 600 habitants situat a la falda dels Ports de Tortosa-Beseit (Els Reguers). En complir la majoria d'edat, vaig fer les maletes i vaig marxar a Barcelona ja que des de que era una adolescent i sense saber-ne gairebé els motius m'havia posat entre cella i cella que volia ser periodista... No, no sóc persona de ciutat, però sense adonar-me'n ja fa més de 10 anys que visc a cavall de dos móns: el rural i el cosmopolita. Això i l'altre món, el de la ficció literària, que em té totalment enganxada... Mostra totes les entrades de rosersl

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: