5 anys de Let’s festival

Recordo fa 5 anys, quan la meua dèria de recollir papers diversos per allà on anava estava més accentuada que mai, vaig penjar-me a l’armari un flyer d’una cosa que s’havia celebrat feia uns dies anomenada Let’s festival. M’agradava pels colors i perquè el dibuix d’una espècie de nen amb guitarra i bambes Converse va aconseguir cridar la meva atenció. Del cartell, La Habitación Roja era als que m’hauria agradat veure en directe, però la resta pintava bé. Fins al 2008, durant la seva tercera edició no vaig descobrir realment de què es tractava: una iniciativa celebrada a Salamandra i Depósito Legal de l’Hospitalet on cada any hi desembarcaven noms diferents del panorama alternatiu.

Aquest divendres vaig tornar a deixar-me caure per Salamandra i aquest cop, amb les ganes de veure en viu a Sidonie, els reis de la psicodelia a casa nostra. Centrant-se sobretot en el seu últim disc, El incendio, Marc Ros, Axel Pi i Jesus Senra no van oblidar altres èxits del passat com la popular ‘Sidonie’ que havia servit de sintonia d’alguns anuncis anys abans. Tot i així, també va sorprendre’m l’actuació de dos descobriments:  Susan’s red nipples i Elastic Band, tots dos amb un estil propi bastant experimental i divertit.

El millor del festival és la proximitat amb els grups participants. En una sala no gaire gran, però força plena, on és fàcil trobar-te amics i coneguts, també ho és trobar algun dels teus cantants preferits reposant el colze sobre la barra. Això em va passar a mi i tot i que sóc bastant reàcia a demanar autògrafs o fotografies a gent que admiro, vaig decidir dir-li alguna cosa a Marc Ros. La conversa, curta, però memorable. Després de felicitar-lo per l’actuació, li vaig soltar un “sou uns dandies” i ell em va respondre amb un “i tu una diba” (per a qui no els conegui, són referències que apareixen a alguns dels seus temes). Ja vaig poder anar a dormir amb una anècdota més a la butxaca.

Una altra curiositat: ara fa un any, recordo veure un dels meus primers directes dels Manel dins la programació del Let’s Festival a les vuit del vespre enmig d’un públic format per unes trenta persones, de les quals pocs sabíem la lletra d’alguna de les cançons. Durant l’any 2009 va ser un interessant experiment anar veient el seu efecte “escuma”…

I per acabar, la bona notícia de que el festival celebra el seu cinquè aniversari amb l’edició d’un disc recopilatori de la trentena de grups que hi han passat. Esperem que l’Hospitalet tingui Let’s Festival per a dècades!

About rosersl

Des de l'octubre del 83, he viscut en un petit poble de muntanya d'uns 600 habitants situat a la falda dels Ports de Tortosa-Beseit (Els Reguers). En complir la majoria d'edat, vaig fer les maletes i vaig marxar a Barcelona ja que des de que era una adolescent i sense saber-ne gairebé els motius m'havia posat entre cella i cella que volia ser periodista... No, no sóc persona de ciutat, però sense adonar-me'n ja fa més de 10 anys que visc a cavall de dos móns: el rural i el cosmopolita. Això i l'altre món, el de la ficció literària, que em té totalment enganxada... Mostra totes les entrades de rosersl

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: