On paren les cremalleres bones?

Últimament, tinc la sensació de viure un déjà vu cada vegada que intento tancar una cremallera i rraaaassss… “Ummm, eh? No puja… No pot ser… A veure? Ummm… S’ha obert de baix; a veure ajuda’m… Jo aguanto, i tu estira cap amunt” i raaasss… “No, no, ara l’hem trencat més”… Fins que la desesperació pot en tu i ho dones per perdut. Una faldilla comprada una setmana abans -a les rebaixes, per 6€-, un moneder regalat per l’estimat/odiat amic invisible -segurament comprat en una botiga de tot a 1€-, una bossa -un moment, la bossa ja no em va costar tant barata…-. A partir d’un fet tant banal, no se com em vaig trobar pensant que allò m’indignava de veritat. Els fabricants se les empesquen totes per abaratir els costos de producció i no tenen cap escrúpol a l’hora de sacrificar la qualitat. I això que jo, encara tinc sort, que la meua iaia modista te les eines necessàries per canviar cremalleres i en guarda de les de fa anys, de les bones de veritat, de les que podies obrir i tancar infinites vegades que es mantenien allà fermes, invariables, com a molt amb l’esmalt una mica esborrat.

Pensant, pensant, he recordat que quan era petita, alguns pares de companys treballaven fent cremalleres a la fàbrica de la YKK (recordeu aquella època en que totes i cadascuna de les cremalleres de les nostres prendes portaven aquestes sigles inscrites?). La marca japonesa va decidir un dia posar una fàbrica a les Terres de l’Ebre. Malauradament, alguns dels que hi treballaven van ser acomiadats amb els primers espasmes de la crisi. Trenta anys fent cremalleres de veritat i ara és gairebé impossible trobar-hi cap inscripció a les cremalleres de nyigui-nyogui que cada dia pugem i baixem.

Jo, no se si per nostàlgia o què, vaig comprar-me fa poc unes sabatilles que reivindiquen les cremalleres. Tot i tenir dos cordons per peu, a la banda de fora hi llueix una cremallera que pots obrir i tancar tantes vegades com vulguis -sense cap més utilitat que l’entreteniment- i no es trenquen. Evidentment, quan hi he acostat al màxim la mirada, hi he descobert les lletres YKK i he pensat “ho veus?”.