Bcn pop

Trenta anys de pop local era l’excusa del BCN’MP7 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per experimentar dalt l’escenari amb fusions de grups diversos del panorama local. Així, vam poder gaudir de les lletres alegres de Kamembert i la veu del seu cantant amb l’energia dels Le Pianc -tot i que amb veus prou desafinades- o de la barreja de Mujeres amb el cantant de Los Salvajes. Actuacions de 15 minuts, curtes, però intenses que anaven precedides pels anomenats debats express -per al meu gust, massa fora de context-. BCNMP7 tenia com a fil conductor l’escena musical de Barcelona, caracteritzada per mantenir un peu al pop més fresc i l’altre al rock més aventurat. Només vam lamentar que els debats fossin en castellà i també aquesta fos la llengua dels grups convidats, quan ens trobem en un moment d’explosió del pop-rock en català i seria normal incloure alguna d’aquestes iniciatives.

Ordre i aventura

Tot i això, els organitzadors van programar com a perla final a Miqui Puig presentant “Homenatge a Barcelona”, el nou treball de versions que inclou un dels primers temes en català dels Mishima, “Miquel a l’accés 14”. Em vaig perdre aquesta part de l’esdeveniment, però crec que gràcies a això, vaig poder comprar a la parada de merxandatge i recent sortit del forn el nou disc de Mishima, Ordre i aventura, un treball amb el qual segueixen evolucionant el seu rerefons poètic i es mostren més experimentals que mai. Una altra bona notícia que el mateix grup barceloní difonia aquest matí pel FB és que en aquells moments eren el grup més buscat a nivell estatal a myspace. Esperem que segueixin triomfant.