Defensa de “Mecanoscrit del segon origen”

Tot i que sembli que estic a punt de començar una dissertació sobre l’obra de Pedrolo, ho deixarem per a més endavant. El que vull fer és una crítica comparativa recomanadora musical. Si, m’he inventat aquest terme indigerible perquè no sabia ben bé com dir-li a les paraules que estic a punt de vomitar.

Fa dies que el meu i-pod m’ofereix de forma intercalada amb altres cançons dues versions d’una mateixa cançó que em fa defensar encara més la meva tesi de que l’últim disc d’Els amics de les Arts no és, per això, el seu millor disc (i no quedar com una pedant que fa veure que ja els coneixia abans de que gaudissin del reconeixement del públic i la crítica). Es tracta de “Mecanoscrit del segon origen” al disc Catalonautes i de “Liverpool” a Bed & Breakfast.

Recordo perfectament quan vaig llegir el llibre Mecanoscrit del segon origen als 14 anys i tot el que em va fer sentir. I la cançó que porta aquest títol va tornar a fer-me sentir aquell pessic a l’espinada observant com de fràgil pot arribar a ser la vida, com de fàcil la destrucció i com d’increïble la regeneració de la vida.

Mentre la versió que jo defenso se’t posa dins amb una guitarra en primer pla que acompanya la narració carregada de destrucció, ruïnes i epidèmies, Liverpool adopta un to massa ploramiques. La lentitud del seu ritme i les veus diluïdes entre sons tristos, fan agafar ganes de desistir i llançar la tovallola. En canvi, Mecanoscrit […] te un rerefons de brot verd, tot i relatar la història d’una Catalunya radioactiva plena de destrucció i els últims supervivents de la qual han de refugiar-se a Liverpool. En la segona, aquesta ciutat resistent acaba passant a un primer pla, quan en realitat ha de ser una cosa anecdotària perquè el que realment ens interessa és el que li ha passat a casa nostra i els motius pels quals ja no hi ha vida. En definitiva, molt bona idea reeditar el tema perquè penso que és el millor del grup -suposo que entre altres coses per la referència al cementiri nuclear i a les polaroids per revelar-, però, com diu el tòpic “les segones parts mai van ser bones”. Jo em quedo amb la primera!

I mentre em pregunto… el segon origen ja ha arribat? Escolteu la cançó i reflexioneu sobre si realment està tan lluny aquest 3050 i la V Guerra Mundial…