Fotoperiodisme en perill d’extinció?

Fins a quin punt és lícit que un fotoperiodista manipuli les imatges que vol que capti el seu objectiu? On hi ha el límit moral a l’hora de publicar fotografies on hi predomina la cruesa i la morbositat? Estem davant d’una nova forma d’informar i per tant, de veure la realitat? Ha mort l’autèntic fotoporiodisme? Fins a quin punt la imatge és igual a la veritat?

Tot això es pot veure reflectit a l’exposició “Antifotoperiodisme” que fins al 10 d’octubre es pot visitar a la Virreina. Un recorregut visual –com no podia ser d’altra manera- per les reflexions i autocrítiques de 27 fotoperiodistes reconeguts que posen sobre la taula els canvis que aquesta professió ha d’afrontar, davant d’una societat canviant, de normes interpretables i de nous usos de la informació. En definitiva, un qüestionament estructurat i des de diferents punts de vista d’aquesta professió que coincideix amb la celebració del festival Visage pour l’image, on milers de fotoperiodistes tenen l’oportunitat de trobar-se i debatre sobre la seva feina i l’estat de la professió.

Em va semblar especialment interessant el cas de Clemente Bernad, que com ell diu mostra com una imatge fantasma “acaba intoxicant la resta de les imatges”. Així, es poden veure portades i articles a diferents diaris espanyols on s’aviva la polèmica per una fotografia que Bernad havia escollit per una exposició al Guggenheim sobre el conflicte basc. La fotografia en qüestió pertanyia a una roda de premsa on es mostraven dues radiografies del cap de Miguel Ángel Blanco, assassinat a trets per ETA. El curiós és que aquesta mai es va arribar a exposar a petició dels familiars de la víctima. Tot i així, e fet es va filtrar i l’exposició va ser més polèmica per la fotografia no exposada que no pas pel contingut definitiu.

Molt recomanable després de passejar per una trista imatge de les Rambles on les parades d’animals són substituïdes per gelateries i botigues totalment encarades als turistes. Llàstima que tres quarts d’hora no n’hi ha més que per a fer-hi un cop d’ull i això ens va passar a nosaltres perquè a les 20 h tanquen portes. Així que si hi aneu, feu-ho amb una mica de temps.

About rosersl

Des de l'octubre del 83, he viscut en un petit poble de muntanya d'uns 600 habitants situat a la falda dels Ports de Tortosa-Beseit (Els Reguers). En complir la majoria d'edat, vaig fer les maletes i vaig marxar a Barcelona ja que des de que era una adolescent i sense saber-ne gairebé els motius m'havia posat entre cella i cella que volia ser periodista... No, no sóc persona de ciutat, però sense adonar-me'n ja fa més de 10 anys que visc a cavall de dos móns: el rural i el cosmopolita. Això i l'altre món, el de la ficció literària, que em té totalment enganxada... Mostra totes les entrades de rosersl

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: