Avui tinc ganes d’escriure sobre la que per a mi és una de les veritats absolutes de la vida: SOM ANIMALS DE COSTUMS. Aquest fet, de vegades ens ajuda a fer millor certes coses o a que semblem una mica “especials” davant d’altres, però altres demostra la simplicitat de la raça humana. Aquí van alguns exemples de diversa índole que sovint afecten a la meua vida:
SAC 1. Cada matí que passo per Rambla Catalunya anant a treballar, veig a la mateixa noia calçada amb les mateixes sabates, llegint al mateix banc -encara he d’esbrinar si el llibre és sempre el mateix-.
SAC 2. Passo davant d’una perruqueria que està buida de clients i en unes ofertes interessants amb lletres ben grans al vidre. Les dependentes semblen joves i modernes i l’espai és agradable. Per inèrcia passo de llarg i acabo entrant a la que he anat els dos últims cops i que tot i respirar el mateix aire te les mateixes ofertes un pèl més cares i he d’esperar torn darrera de quatre persones.
SAC 3. Agafo el FGC en una direcció habitual i enlloc de baixar a la parada anterior de la que solc fer-ho i que és on he d’anar, passo de llarg i evidentment, he de donar la volta.
SAC 4. Per algun estrany motiu que no entenc, sempre deixo el got o la copa prop de la mà dreta de manera que corren un gran perill constantment mentre menjo.
SAC 5. Sempre, sempre, sempre, sempre que poso una alarma a algun despertador he de posar-ho a alguna hora que acabi amb el número 7 (p. ex. 07:07 o 08.37 o 17.17).
I vosaltres, què? Sou animals de costum o us heu acostumat a fer animalades?
Roser Sebastià's Blog 
Deixa un comentari