“Llibertat és somiar sense límits i creure’t valedor dels teus anhels encara que hom et cregui boig, malalt o al·lucinat”
(Gisbert, Valer. El vigilant d’horitzons. Aeditors. Pàg. 23)
Fa poc he descobert un llibre que m’ha entusiasmat. En un principi, per la seva força simbòlica i la capacitat de fer que el lector s’abstregui de la realitat, però sobretot, perquè el nostre estimat Massís dels Ports n’és alhora escenari i protagonista. Estic parlant d’El vigilant d’horitzons del jove escriptor doverenc Valer Gisbert. La Cova del Vidre, la Font del Mascar, els Pallers, la Mola, Cova Cambra… Tot són punts que de ben joveneta havia recorregut en mon pare i germans, motxilla al coll, ja fos per anar a buscar fòssils, rovellons o, simplement, una mica de natura. Però en aquest relat breu, Gisbert li dóna un altre significat als nostres Ports dotant-los d’una aura de fantasia i misteri.
Llegeix l’article sencer a Surtdecasa.cat.
13/08/2011 at 2:40 pm
Bones Roser! Sóc Valer Gisbert, l’autor del vigilant d’horitzons. Fa poc em van enviar un link amb la teva crítica; la vaig llegir i em vas animar un dia que pareixia que anés a la deriva;….per la teva energia, moltes gràcies, de veritat! El vigilant d’horitzons va aparèixer de sobte. De fet, jo no tenia intenció de publira-lo en un primer moment, creia que no interessaria a la gent; per això, després d’haver-lo editat i descobrir crítiques i opinions com ara la teva, han fet que aprengués a compartir, i a la vegada, a creure que la meva creativitatat no ha de ser un espai únicament vetat per a mi. Ha sigut un viatge de gota a gota, de pas a pas, fins que he sabut que jo també tinc coses a dir.
Bé, no m’enrotllo més…només et volia fer extensa la meva gratitud: gràcies per ser una gota més, un altre pas en el procès, una altra llum que apareix en el camí sense ser-ne conscient…Gràcies.
Salut,
Valer
PD: Estic confeccionant un blog que tot just he començat fa poc. Allí hi desaré relats, opinions, fotografies i moltes coses més…si vols passar i donar-hi un tomb, et passo el link del vigilant d’horitzons (així es diu el blog, com no!): http://valergisbert.blogspot.com/
16/08/2011 at 12:32 pm
Hola Valer, només dirt-te que jo quan explico la meua opinió sobre el que llegeixo, sempre tinc aquella temor sobre si l’autor o autora estarà d’acord amb el que dic o si més aviat, pot sentir-se contrariat. Certament, solc publicar crítiques de llibres que m’agraden i per això, els recomano, però m’alegra molt quan algú com tu em diu que la meua humil opinió els anima. Des d’aquesta petita finestra t’animo a seguir treient cap enfora tota esta força creativa que per molt que de vegades et puguin semblar “cabòries personals”, estic segura que interessaran a més d’un o una. Així que ànims i endavant! Seguiré el blog!