Mans com a peus (II)

Un, dos, tres, quatre […] vint-i-vuit, vint-i-nou i trenta.

Si els preus dels lloguers continuen pujant, m’hauré de plantejar anar a viure al camp a plantar un hort ecològic i criar quatre gallines.

> Set, vuit, nou, deu […] vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre […]

L’alerta quatre per terrorisme hauria de preocupar-nos mínimament, no?

> Dotze, tretze, catorze […] vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set […]

Que les dones cobrem menys que els homes és un acudit de mal gust en ple segle XXI.

> Quinze, setze, disset […] vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set […]

Tot aquest boom de les apps per lligar demostra que poc valorem la solitud.

> Un, dos, tres, quatre […] vint-i-vuit, vint-i-nou i trenta.

La tia aquella que se m’ha colat a la caixa del súper es mereixia… És igual, no hi penses més: el karma li tornarà…

> Un, dos, tres, quatre […] vint-i-vuit, vint-i-nou i trenta.

Ha estat bé allò que li he dit avui al meu cap, no? M’he mostrat forta i decidida. Crec que ha colat.

> Un, dos, tres, quatre […] vint-i-vuit, vint-i-nou i trenta.

El veí del bloc del davant té un aire James Dean quan surt a fumar que…, però si t’hi fixes bé, bah!, no val un pito.

> Un, dos, tres, quatre […] vint-i-vuit, vint-i-nou i trenta.

Vols dir que m’ho hauria de creure allò que m’ha dit aquell tio a l’Insta? Segur que era una vacil·lada. No li contestaré.

> Un, dos, tres, quatre […] vint-i-vuit, vint-i-nou i trenta.

Este banyador té el tirant desgastat i em provoca un frec a l’espatlla que veig les estrelles.

> Un, dos, tres, quatre […] vint-i-vuit, vint-i-nou i trenta.

[…]

> Un, dos, tres, quatre […] vint-i-vuit, vint-i-nou i trenta.

[…]

> Un, dos, tres, quatre […] vint-i-vuit, vint-i-nou i trenta.

[…]

> Un, dos, tres, quatre […] vint-i-vuit, vint-i-nou i trenta.

La ment en blanc. Només nedar em permet esborrar totes les pardalades que segrega el meu cervell. Sí, és millor deixar la ment en blanc.

{sèrie de deu piscines d’esquena}

 

Un, dos, tres, quatre. Respiració a la dreta. Un, dos, tres, quatre. Respiració a l’esquerra. […]

{sèrie de quatre piscines de crol}

 

Inspiro, respiro. Inspiro, respiro. Inspiro, respiro. […]

{sèrie de dos piscines de braça}

 

Prou.

D’esquena al mur de la piscina, hi recolzo les mans, flexiono els braços, m’impulso i ja sóc fora. Estiro bé espatlles, braços, cames i coll i marxo cap als vestidors intentant fingir el caminar xulesc propi d’una campiona del món de natació. No vol dir que me’n surti. Abans d’obrir la porta, quan ningú em veu m’arreglo sigil·losament la vora del banyador, mentre penso que me’n cal un de recanvi.