M’encantaria una sèrie com ‘This country’ ambientada a casa nostra

Fa un parell d’anys, amb un col·lega de feina i a propòsit de la publicació del llibre Una família americana (Ara Llibres) de J. D. Vance, fèiem broma dient que els hillbillies de Catalunya som la gent de les Terres de l’Ebre. Òbviament, és una exageració. Però si que penso que alguna certesa hi ha en esta afirmació. Sovint, destil·lem rudesa, ens caracteritza un esperit feréstec i una mica indomable, som hospitalaris, però malfiats i ens hipnotitza allò salvatge. Trets que segurament compartim amb la gent de les zones rurals d’arreu ja sigui a l’Amèrica profunda o al Sud d’Anglaterra. I això no ens fa ser menys persones. Ni més autèntics. Mos fa ser natros, senzillament.

Kerry i Kurtan, els protagonistes d’esta comèdia, basada en el fals documental.

Estos dies estic seguint la sèrie ‘This country’ de la BBC a Filmin i no només me pixo de riure descontroladament, sinó que  també sento una gran empatia cap a Kerry i Kurtan, dos cosins de vint anys que no han aspirat a marxar del poble i fer vida en una ciutat més gran, com altra gent de la seua generació. Dos joves que fan vida al seu poblet prop del monte, sense massa complexos. El punt de vista que atorga la tècnica del fals documental que s’hi utilitza em sembla genuí i permet poder fer-ne sàtira, però des del respecte (pot ser a vegades no ho sembla, però crec fermament que el retrat que se’n fa -per bèstia que sigue- se fa des del respecte). Una formula que permet posar sobre la taula, de forma desenfada, les causes i conseqüències del despoblament rural, un dels temes estrella de debat social dels darrers temps, però que corre el perill de ser només això, un tema que queda bé per a un reportatge. Però un cop les càmeres marxen del poble, la vida allà segueix immutable: amb pocs recursos i serveis socials, sense oferta d’oci per al jovent que, a més, viu la impossibilitat de conèixer gent nova que no visque a milers de quilòmetres de distància (les apps encara no inclouen el teletransport) i amb dificultat per trobar una feina i una casa on independitzar-se.

M’ha fet gràcia buscar una foto de la meua colla del poble en plena adolescència. I és que sí, érem (i som) Kerrys i Kurtans. I Els Reguers -al sud de Catalunya- podria ser perfectament Costwolds -al sud d’Anglaterra-. I ja m’imagino també quins personatges mítics del poble podríen completar l’elenc. I mentre hi penso, m’agrada imaginar que alguna productora atrevida s’animarà a fer un ‘This country’ a la catalana 😊

La “colla” per allà a finals dels noranta, quan deuríem tindre entre 15 i 17 anys.

About rosersl

Des de l'octubre del 83, he viscut en un petit poble de muntanya d'uns 600 habitants situat a la falda dels Ports de Tortosa-Beseit (Els Reguers). En complir la majoria d'edat, vaig fer les maletes i vaig marxar a Barcelona ja que des de que era una adolescent i sense saber-ne gairebé els motius m'havia posat entre cella i cella que volia ser periodista... No, no sóc persona de ciutat, però sense adonar-me'n ja fa més de 10 anys que visc a cavall de dos móns: el rural i el cosmopolita. Això i l'altre món, el de la ficció literària, que em té totalment enganxada... Mostra totes les entrades de rosersl

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: