Category Archives: pensament

Maneres de matar

brechtBertolt Brecht era un geni de la dramatúrgia, de la poesia i de la teoria literaria del segle XX.

Quan vaig trobar este mural pel carrer no m’ho podia creure. En ell podem veure la petjada imborrable que va deixar en el seu imaginari l’exili en ser perseguit pels nacionalsocialistes a causa del caràcter de les seves obres. Odiava les guerres com molts de nosaltres i per això, hauria de ser un exemple a seguir. Per a que veigueu que la literatura és molt més que ficció o inspiració, també és reivindicació i defensa dels ideals de molts en contra dels d’uns pocs (però en molt de poder).

Us recomano El cercle de guix caucasià. Suposo que perquè és la seua única obra que a més de llegir íntegra; la vaig poder analitzar en un professor que m’ha marcat; i perquè vaig poder-la veure representada al TNC.

I també us recomano Poemas y leyendas, una obra que em va sorpendre molt perquè només tenia la visió de Ber. Brecht com un home de teatre. Per a mi les seues poesies són una parada en la vida atrafegada que tots tenim. És un punt i a part en el tot. És un caos ordenat. O una llum envoltada de foscor. L’obra, de fet, és un recull anàrquic de textos escrits en diferents moments de la seva trajectòria. Segueixo insitint: molt recomanable.


Vies de tren, música i reciclatge de material

14.35 h. Estació de tren de Tarragona. “Tren procedent de Barcelona, destinació Salou, Cambrils i Tortosa – via 1″. Tinc un lleuger mal de cap i l’escalfor del vagó em provoca somnolència. Li dono a l’ON de l’ipod i seleccionant per artista em ve de gust escoltar Sr. Chinarro. Últimament, tinc abandonat al meu idolatrat Antonio Luque. I m’adormo repetint mentalment les lletres que em se tant bé de memòria com em se l’abecedari o les taules de multiplicar. En despertar penso que podria recuperar aquella ressenya que vaig fer per a una col·laboració quan va sortir la reedició de El fuego amigo. I com el dia 1 de gener és un dia en que no cal fer treballar gaire les neurones, decideixo reciclar aquest material i a l’hora deixar recomanat el grup:

El fuego amigo va donar un salt qualitatiu i quantitatiu després de 15 anys de carrera del grup sevillà Sr. Chinarro. Antonio Luque, ànima del grup, pren el paper de solista que li correspon i combina la seva veu opaca amb baixos melòdics i guitarres en primer pla. Les lletres, més pròpies d’un poemari que de cançons pop, es mouen entre el surrealisme i el costumisme. Evoquen des de la rutina i la quotidianetat d’una parella a “Dos besugos” fins a la violència emocional a “El peor poema”, passant per referències oníriques, metàfores absurdes i jocs de paraules. Li podem retreure a Luque la seva vocalització plana i inexpressiva, encara que aquest tret posa de manifest en els seus temes el contrast de malenconia alegre o positivisme obscur.

Un disc en el que destaquen les col·laboracions com la d’Enrique Morente que juntament als ecos flamencs de les guitarres a “El Rito” rendeix homenatge a aquest gènere. Però sense encasellar-se en un únic sentit, el so de El fuego amigo delata alguns dels referents del grup com The Cure, New Order o Los Planetas, grup al que pertanyia el segell El ejército Rojo on es va editar per primer cop aquest disc.

Disc que va tenir en el seu moment una acollida més discreta que El mundo según, guarda l’essència lírica del cantant que ha sabut apreciar Mushroom Pillow amb aquesta reedició.