Tag Archives: granja

La granja del segle XXI

 

La meua germana i el meu cunyat són joves emprenedors que des de fa uns mesos treballen dur per tirar endavant el negoci en el que creuen i inverteixen: es dediquen a criar pollastres i acaben d’inaugurar una nova granja.

Tirant enrera, el nostre iaio tenia una granja a la carretera d’Els Reguers a Jesús. Éren dos naus i recordo molt especialment els estius, quan li entraven els pollets ben menuts i ens hi duia a mi i a algunes veïnes. “No els esbarresseu!”, ens cridava sense poder evitar que intentéssim agafar algun d’aquells petits polls enmig d’una sala calurosa, olor barreja de serradura i pienso.

Segons m’explicava mun iaio, en la seua època cada “pollada” durava uns 50 dies i els pes del pollastre no solía arribar als 2 kg. “Llavors, a Barcelona, si passaven d’1,80 kg no els volíen i en canvi a València preferíen que el pes del pollastre fos de 2 kg. Avui en dia, com més grans, millor”, em comenta.

Les noves granges de man germena i mun cunyat també fan aquella olor de serradura i pienso, però tota la resta ha canviat. fan servir les noves tecnologies per aconseguir una temperatura adequada (durant les primeres setmanes, 31º) i la dosificació correcta de menjar i aigua, entre moltes altres coses. A través d’un sistema d’alarmes que avisen directament al telèfon, davant de qualsevol incidència poden acudir-hi de seguida i regular els nivells del que calgui. Entres a la “sala de màquines” de la nova granja i és com entrar al centre de comandament de la nau d’Star Treck. A hores d’ara, compten ja amb

5 naus i en 30 dies tenen els pollastres criats (i en unes quantitats incomparables a les que obtenia el meu iaio fa vint anys) i la peça sol pesar uns 3 kg.

Es tracta de la granja del segle XXI, més eficient, més productiva i mediambientalment més respectuosa. Tot i això, el dur treball de la mà d’obra segueix sent necessari per a que tot l’engranatge funcioni correctament. Pensar en que tant sols en unes dècades s’ha pogut fer uns pas endavant tant gran, posa -com dèia aquell- “la gallina de piel”.