Una de llimona i una de sofre (reflexions cinematogràfiques)

Com em deia una professora que vaig tenir a 5è d’EGB, “qui en fa poc, qui en fa massa te el cap de carabassa” i sembla que jo, des de llavors, poc he canviat. Un d’aquests exemples és que em puc passar sis mesos sense trepitjar un cinema i en deu dies anar-hi dos cops. Per això, avui faré dos comentaris en un intentant ser  sintètica (no per això aconseguint-ho).

Dimecres. Vuit del vespre. Renoir Les Corts. Elisa K. Prèvia de comentaris més avita negatius i de curiositat per veure l’adaptació d’un conte de Lolita Bosch. Durant la pel•lícula, és inevitable que em fixi amb els detalls minúsculs, però claus en la història, els silencis que tantes coses diuen, la superposició de veus narratives i el brillant treball de Ramon Madaula com a narrador. Fantàstic joc amb el blanc i negre i el color. Un relat i una trama molt senzills, però que arriben fins al fons del dramatisme. Acaba la pel•lícula i penso que Clàudia Pons te un gran futur com a actriu. Conclusió meva: el llenguatge cinematogràfic s’ha entès amb el llenguatge literari i li ret homenatge. Conclusió en sentir altres comentaris posteriors: la majoria de la gent no l’entén de la mateixa manera (o senzillament, no l’entén). Per cert, curiós això de veure una pel•lícula en versió original catalana i subtitulada en castellà. Podria estar representada per una llimona.

Dissabte. Mitjanit. Cinemes Amposta. Machete. Prèvia d’impaciència des de que anant a veure Planet Terror al cine, va crear-nos expectatives amb un tràiler que no sabíem si era una simple conya o es convertiria en pel•lícula. Amb ganes de veure un altre “hit” del gènere dels “sang i fetge” tenyit d’humor negre que de tant en tant ens ofereix Robert Rodríguez (o altres com Quentin Tarantino) i de desconnectar de reflexions profundes. Durant la pel•lícula, acompanyada d’amics alguns dels quals també gaudeixen de veure caps rodar a tort i a dret, no parem de riure. Conclusió personal: al meu cervell li costa processar tanta crítica política darrera de tantes escenes de violència, sexe gratuït i animalades en general. Representació de situacions que ara mateix tenen lloc al Mèxic vs EUA, però per una vegada capgirant la situació i fent que l’immigrant il•legal i contestatari guanyi la partida. M’ho imagino com una bona quantitat de sofre.

Parlant de cinema, el 7 d’octubre comença el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges….

About rosersl

Des de l'octubre del 83, he viscut en un petit poble de muntanya d'uns 600 habitants situat a la falda dels Ports de Tortosa-Beseit (Els Reguers). En complir la majoria d'edat, vaig fer les maletes i vaig marxar a Barcelona ja que des de que era una adolescent i sense saber-ne gairebé els motius m'havia posat entre cella i cella que volia ser periodista... No, no sóc persona de ciutat, però sense adonar-me'n ja fa més de 10 anys que visc a cavall de dos móns: el rural i el cosmopolita. Això i l'altre món, el de la ficció literària, que em té totalment enganxada... Mostra totes les entrades de rosersl

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: