Una de llimona i una de sofre (reflexions cinematogràfiques)

Com em deia una professora que vaig tenir a 5è d’EGB, “qui en fa poc, qui en fa massa te el cap de carabassa” i sembla que jo, des de llavors, poc he canviat. Un d’aquests exemples és que em puc passar sis mesos sense trepitjar un cinema i en deu dies anar-hi dos cops. Per això, avui faré dos comentaris en un intentant ser  sintètica (no per això aconseguint-ho).

Dimecres. Vuit del vespre. Renoir Les Corts. Elisa K. Prèvia de comentaris més avita negatius i de curiositat per veure l’adaptació d’un conte de Lolita Bosch. Durant la pel•lícula, és inevitable que em fixi amb els detalls minúsculs, però claus en la història, els silencis que tantes coses diuen, la superposició de veus narratives i el brillant treball de Ramon Madaula com a narrador. Fantàstic joc amb el blanc i negre i el color. Un relat i una trama molt senzills, però que arriben fins al fons del dramatisme. Acaba la pel•lícula i penso que Clàudia Pons te un gran futur com a actriu. Conclusió meva: el llenguatge cinematogràfic s’ha entès amb el llenguatge literari i li ret homenatge. Conclusió en sentir altres comentaris posteriors: la majoria de la gent no l’entén de la mateixa manera (o senzillament, no l’entén). Per cert, curiós això de veure una pel•lícula en versió original catalana i subtitulada en castellà. Podria estar representada per una llimona.

Dissabte. Mitjanit. Cinemes Amposta. Machete. Prèvia d’impaciència des de que anant a veure Planet Terror al cine, va crear-nos expectatives amb un tràiler que no sabíem si era una simple conya o es convertiria en pel•lícula. Amb ganes de veure un altre “hit” del gènere dels “sang i fetge” tenyit d’humor negre que de tant en tant ens ofereix Robert Rodríguez (o altres com Quentin Tarantino) i de desconnectar de reflexions profundes. Durant la pel•lícula, acompanyada d’amics alguns dels quals també gaudeixen de veure caps rodar a tort i a dret, no parem de riure. Conclusió personal: al meu cervell li costa processar tanta crítica política darrera de tantes escenes de violència, sexe gratuït i animalades en general. Representació de situacions que ara mateix tenen lloc al Mèxic vs EUA, però per una vegada capgirant la situació i fent que l’immigrant il•legal i contestatari guanyi la partida. M’ho imagino com una bona quantitat de sofre.

Parlant de cinema, el 7 d’octubre comença el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges….